Font:
Associació de
Festes del Carnaval de Solsona
Constructor:
Manel
Casserras i Boix
Any
de construcció: 1978
Espai m2: 1,30m d’amplada x 1m de
fondària x 3,10m d’alçada
Pes:
53,5 kg
Ballet:
si
Coreografia:
Josep Dalmau
i Vantolra
Musica
de: Mestre
Joan Roure i Jané
Materials
utilitzats: cap
de cartró pedra, cos de fibra de vidre, cavallet de fusta i braços articulats
de fusta, espuma i roba.
Història: Manel Casserras, l’any 1978 creà un
gegant diferent a tots els construïts fins aleshores: un gegant geperut, panxut
i calb, la seva cara és grotesca i es burla de tothom qui el mira, però el fet
més destacable és que està dotat d’uns braços articulats que en ballar al
compàs del BUFI reparteix garrotades a tort i a dret tot animant la gent a
ballar amb ell. Amb aquest element Casserras trencà la imatge convencional i
tradicional del gegant i encetà una nova etapa no només pel carnaval solsoní
sinó pel mon geganter. Aquest element té ballet propi, juntament amb els altres
tres gegants bojos, compost pel mestre Joan Roure i Jané.
Geganta Boja
Font:
Associació de
Festes del Carnaval de Solsona
Constructor:
Manel
Casserras i Boix
Any
de construcció: 1979
Espai m2: 1,25m d’amplada x 1,05m de
fondària x 2,83m d’alçada
Pes:
49,5kg
Ballet:
si
Coreografia: Josep Dalmau i Vantolra
Musica: Mestre Joan Roure i Jané
Materials
utilitzats: cap
de cartró pedra, cos de fibra de vidre, cavallet de fusta i braços articulats
de fusta, espuma i roba.
Història: construïda
per ser l’esposa del Gegant Boig. Amb el seu enllaç el dissabte de Carnaval de
l’any 1975, neix la família dels bojos i es consolidà la imatge gegantera del
Carnaval solsoní.
Lletja, bigotuda, culona i amb uns pits enormes que se li
belluguen quan dansa, es convertí en l’autèntica reina de la Festa solsonina.
Aquest element té ballet propi, juntament amb els altres
tres gegants bojos, compost pel mestre Joan Roure i Jané.
Mocós
Font:
Associació de
Festes del Carnaval de Solsona
Constructor:
Manel
Casserras i Boix
Any
de construcció: 1980
Espai m2: 1,25m d’amplada x 0,85m de
fondària x 2,70m d’alçada
Pes:
37,5kg
Ballet:
si
Coreografia: Josep Dalmau i Vantolra
Musica: Mestre Joan Roure i Jané
Materials
utilitzats: cap
de cartró pedra, cos de fibra de vidre, cavallet de fusta i braços articulats
de fusta, espuma i roba.
Història: el
Mocós, apareix el dissabte de Carnaval de l’any 1980 és el primer fills del
matrimoni més boig de Solsona, com el seu nom indica és un noiet de poca edat,
ja que encara porta el xumet a la boca i a la mà hi porta un sonall, això sí,
de ben petit ja ha après el que ha de fer amb aquest instrument, ja que els
seus pares li van ensenyar ben aviat. Aquest element, igual que el seus pares,
té els braços mòbils però a més, aquest bressola el cap d’esquerra a dreta tot
fent un graciós moviment, molt adient amb ell. Aquest element té ballet propi,
juntament amb els altres tres gegants bojos, compost pel mestre Joan Roure i
Jané.
El Xut
Font:
Associació de
Festes del Carnaval de Solsona
Constructor:
Manel
Casserras i Boix
Any
de construcció: 1981
Espai m2: 1,40m d’amplada x 2,20m de
fondària x 2,62m d’alçada
Pes:
61,500 kg
Ballet: si
Coreografia:
Josep Dalmau
i Vantolra
Musica: Mestre Joan Roure i Jané
Materials
utilitzats: cap
de cartró pedra, cos i cavallet de fusta.
Història: era el 1981 quan l’Associació, que
ella mateixa s’escrivia el guió a seguir, decidí encomanar al Manel Casserras
una figura totalment diferent als gegants creats fins aquell moment, volien una
bèstia. Però no una de qualsevol: havia de ser la burla a la majestuosa Àliga
de Solsona, símbol i honor de ciutat. L’enginy del Manel tornà a sorprendre amb
la creació del Xut: un ocell totalment contrari a una àliga ja que és un ésser
més aviat grassonet, de cap i d’ulls grossos, un ser noctàmbul i més aviat
lent.
La figura és una
de les més originals i simpàtiques de tota la comparseria solsonina. Aquesta té
la capacitat de girar el cap a dreta i esquerra, moure les ales i fins i tot
picar l’ullet. I tot això ballant el so del seu particular ball. El portador
pot manejar tota aquesta obra d’enginyeria amb facilitat gràcies al bon
equilibri de la figura i per la forma de portar-lo, ja que és la mateixa que la
d’un gegant, tot i que aquest ballet és el més complicat de tots. El seu ballet
és compost pel mestre solsoní Joan Roure i Jané.
Geganteta
Font:
Associació de
Festes del Carnaval de Solsona
Constructor:
Manel
Casserras i Boix
Any
de construcció: 1982
Espai m2: 1,20m d’amplada x 0,65m de
fondària x 2,63m d’alçada
Pes:
34 kg
Ballet:
si
Coreografia: Josep Dalmau i Vantolra
Musica: Mestre Joan Roure i Jané
Materials
utilitzats: cap
de cartró pedra, cos de fibra de vidre, cavallet de fusta i braços articulats
de fusta, espuma i roba.
Història: Dissabte
de Carnaval de l’any 1982 es completà la família dels gegants bojos que ballen
per la ciutat de Solsona durant les festes del Carnaval.. La Geganteta és una
simpàtica noieta, nineta dels ulls del seu pare, de fet la similitud entre ells
és més que notable. Porta dues trenes i un ninot a la mà per tal de continuar
amb la tradició familiar alhora de ballar. Aquest element té ballet propi,
juntament amb els altres tres gegants bojos, compost pel mestre Joan Roure i
Jané.
Tòful Nano
Font:
Associació de
Festes del Carnaval de Solsona
Constructor:
Manel
Casserras i Boix
Any
de construcció: 1983
Espai
m2: 1,50m
d’amplada x 1m de fondària x 2,95m d’alçada
Pes:
57kg
Ballet:
si
Coreografia:
Josep Dalmau
i Vantora
Musica:
Roger Mas i
Xavier Guitó
Materials
utilitzats: caps
de cartró pedra, cos de fibra de vidre, cavallet de fusta i cames articulades
de fusta, espuma i roba.
Història: la nit de dissabte de Carnaval de
l’any 1983 aparegué un rival a la mida del gegant Boig. Aquesta peça reparteix
llenya amb els peus, a partir de les hores, les hòsties van arribar de debò.
Aquesta
figura, segons diu la veu popular, es el cosí llunyà de la Geganta Boja que va
venir ric de fer les Ameriques.
Aquest element té
ballet propi compost pel cantautor solsoní Roger Mas.
Font:
Associació de
Festes del Carnaval de Solsona
Constructor:
Manel
Casserras i Boix
Any
de construcció: 1984
Espai
m2:
1,55m d’amplada x
2,80m de fondària x 2,80m d’alçada
Pes:
64,500 kg
Ballet: si
Coreografia: Josep Dalmau i Vantolra
Musica:
Mestre Joan
Roure i Jané
Materials
utilitzats: cap
i cos de fibra de vidre i roba.
Història: l’any 1984 es decidí fer la burla
del centenari i ferotge Drac de la festa Major. Com sempre, l’artista solsoní
Casserras l’encertà, tot creant un a figura que a diferència del seu homònim,
és una femella, porta arracades, faldilles i el seu ballet és una animada peça
on fins i tot hi reconeixem el porrompompero, en lloc de foc, tira pols de
talc.. El seu ball és compost pel mestre solsoní Joan Roure i Jané.
Els Nans
Font:
Associació de
Festes del Carnaval de Solsona
Constructor:
Manel Casserras i Boix
Any
de construcció: 1985
Pes
Nan Vell: 11,300
Kg
Pes
Nana Vella: 11,100
Kg
Pes
Nan Jove: 11,200
Kg
Pes
Nana Jove: 11,400
Kg
Ballet:
si
Coreografia: Josep Dalmau i Vantolra
Musica: Mestre Joan Roure i Jané
Materials
utilitzats: cap
i cos de fibra de vidre.
Comte de l’Assaltu
Font:
Associació de
Festes del Carnaval de Solsona
Constructor:
Manel
Casserras i Boix
Any
de construcció: 1986
Espai m2: 1,40m d’amplada x 2,10m de
fondària x 2,50m d’alçada
Pes:
46kg
Ballet:
si
Coreografia: Josep Dalmau i Vantolra
Musica: Mestre Joan Roure i Jané
Materials
utilitzats: caps
i cossos de fibra de vidre, cavallet de fusta i braços articulats de fusta,
espuma i roba.
Història: l’any
1986, aparegué per les contrades solsonines un guerrer amb estètica medieval,
d’aspecte ferotge i cara de pocs amics, amb una massa, a cada mà, lligada a una
bola amb pues per una cadena i muntat dalt d’un cavall amb cara de bonifaci,
dòcil i amb poques ganes de participar en cap batalla. Era el Comte de l’Assaltu o també conegut com
el Pica-Ricu. La figura, evidentment
gaudeix de la seva parodia dins de la Festa Major, la mulassa. Aquest element
té ballet propi compost pel mestre Joan Roure i Jané.
Pep dels Oriols
Font:
Associació de
Festes del Carnaval de Solsona
Constructor:
Manel
Casserras i Boix
Any
de construcció: 1986
Espai
m2 :
1,30m d’amplada x 0,87m de fondaria x 2,52m d’alçada
Pes:
34,500 Kg
Ballet:
si
Coreografia:
Josep Dalmau
i Vantolra
Musica: Joan Miquel Villarò
Materials
utilitzats: cap
i cos de fibra de vidre, cavallet de fusta i braços articulats de fusta, espuma
i roba.
Història: el mateix any que naixia el Comte de l’Assaltu, apareixien dues
figures més dins la festa del Carnaval solsoní i amb la particularitat que les
dues procedien de dues comparses: per una banda el Pinxo de la comparsa els
Mata-rucs i per altra, el Pep dels
Oriols de la comparsa els Oriols. El Pep del Oriols, va ser fet a semblança
d’un dels més famosos escombriaires de la ciutat: un senyor baixet, panxut, amb
un particular bigoti i fumant sempre una recargolada pipa: era en Josep Alsina.
En Josep, no només era famós pel seu ofici sinó que durant el Carnaval canviava
la seva escombra i es posava el seu frac i barret de copa i es convertia en el
bramador oficial del carnaval, tasca que realitzà durant molts anys fins que
fou substituït pel Mario de Cambrils. El
Josep Alsina rebé el seu major homenatge per part del Carnaval solsoní, quan
l’any 1995, l’any del vint-i-cinquè aniversari de la recuperació de la festa,
fou nomenat carnestoltes. El gegant va ser finançat íntegrament per l’activa
comparsa dels Oriols i per aquest
motiu, el gegant porta la mateixa bata que la comparsa: brusa taronja i capa
marron. Aquest gegant, de braços articulats, ha sofert diferents modificacions
en l’objecte que aguantava amb la mà per tal de colpejar al públic: en un
primer moment duia un cubell, però pel gran pes que tenia es va canviar per una
escombra que es tornà a canviar per una xurriaques de roba, les que porta
actualment. Aquest element té ballet
propi compost pel solsoní Joan Miquel Villaró.
Olímpic
Font:
Associació de
Festes del Carnaval de Solsona
Constructor:
Manel
Casserras i Boix
Any
de construcció: 1987
Espai
m2: 1,30m
d’amplada x 0,73m de fondària x 2,70m d’alçada
Pes:
38kg
Ballet:
si
Coreografia:
Josep Dalmau
i Vantolra
Musica: Joan Boix i Irla
Materials
utilitzats: cap
i cos de fibra de vidre, cavallet de fusta i braços articulats de fusta, espuma
i roba.
Història: amb motiu de la nominació de Barcelona
com a seu dels Jocs Olímpics l’any 1992 el Carnaval de Solsona es volgué afegir
l’any 1987 a l’eufòria que es vivia al país tot creant un gegant esportista.
Aquest és un boxejador amb uns grans guants i amb un parell de cops de puny de
més i el declararen Olímpic d’Aixecament de vidre (del vidre que està fet un
porró, és clar). Aquest simpàtic gegant forma part de la rua de gegants que
ballen durant el carnaval al so del Bufi i al igual que els altres gegants del
carnaval solsoní es seguit per una sèrie de persones que formen una comparsa
tot vestint igual que ell.
Font:
Associació de
Festes del Carnaval de Solsona
Constructor:
Josep Manel Casserras i Solé
Any
de construcció: 1997
Espai
m2 i Pes: 0,60m
d’amplada x 2m de fondària x 1,83m d’alçada
Pes:
22,500Kg
Ballet:
si
Coreografia:
Josep Dalmau
i Vantolra
Musica:
Josep
Colilles
Materials
utilitzats: cap
i cos de fibra de vidre.
